/img/fonsportada/ripollet-rambla-pinetons-(5).jpg degradat blanc
La història de Ripollet

Imatge
El riu Ripoll




Imatge
Segell de 1700




Imatge
C/ Sta. Isabel




Imatge
El conreu




Imatge
La vinya




Imatge
Xemeneia




Imatge
L'estació




Imatge
El ferrocarril
El primer assentament humà
Un dels indicis més sòlids que tenim per parlar d'un primer assentament humà en terres ripollenques es remunta a l'època prehistòrica, concretament al Neolític Mitjà. L'any 1929, es van descobrir les restes d'una necròpolis en els terrenys de la bòbila d'en Padró, a Can Tiana de la Riba (que aleshores era del terme de Cerdanyola). D' entre els diferents testimonis arqueològics localitzats, destacarem dos sepulcres pertanyents a la cultura deIs sepulcres de fossa (3500- 2500 a.C.), amb aixovars de gran riquesa, així com restes humanes, destrals, pics, ganivets de sílex, que avui dia podem veure en el Museu d'Història de Sabadell. De fet, tant pel tipus de peces trobades com pel material i la qualitat d' aquestes, és força evident l'existència d'un comerç molt actiu amb zones bastant allunyades.

L'herència romana
Com a herència d'època romana a Ripollet, tenim el pas de les vies Trajana i Valeri Maxi. Aquesta última fou anomenada durant l'Edat Mitjana camí reial de Sant Cugat. Totes dues, la primera d'oest a est i la segona de nord a sud, rodejaven el petit nucli poblacional.

Els primers segles de la nostra era
A partir de les restes i de les dades conegudes sobre els antics camins de transhumància, pot considerar-se que durant els primers segles de la nostra era, aquesta zona va comptar amb una certa activitat agrícola i ramadera, així com amb l'inici, ja cap els segles VIII i IX, d'una organització vertebrada pel que fa a I'administració eclesiàstica mitjançant parròquies i monestirs. Una mostra és I' església de Sant Esteve de Ripollet, ja esmentada en la documentació de I' any 986 i vinculada al monestir de Sant Cugat.

El poblet de Palau Ausit
Gràcies a diversos documents escrits que es conserven en els arxius d'aquest mateix monestir, hi ha constància de I'existència en aquells primers temps d'un petit poble conegut com PALAU AUSIT, que també apareix com a PALATIO AUZIDO, PALAU AUZID, PALACIO AUDITO. La primera referència de PALAU AUSIT, nom que segons la documentació ostentava antigament la vila, és del 25 de gener del 983, on apareix citat concretament en una permuta de terres que féu el monestir de Sant Cugat. Les explicacions sobre el seu origen són diverses: Una teoria apunta que grans boscos d'alzines envoltaven la vila; per tant, segurament audit podria venir d'ausina, alzina. Segons una segona teoria, l'origen del nom seria àrab: abu que és familia o llinatge, i zit, nom invariable del llinatge àrab que dominà el territori de Ripollet.

Els àrabs
Així com a d'altres llocs de la península ibèrica, el domini dels àrabs es va consolidar durant segles, a Catalunya, els prop de tres segles de la seva dominació passaren sense pau ni tranquil·litat com a conseqüència de les contínues ràtzies entre els dominats i els dominadors. Ripollet també patí seqüeles d'aquesta situació: cases destruïdes; el castell i les torres de defensa devastats; boscos cremats; collites perdudes; disminució de la població, ja sia com a conseqüència de les lluites o per la fugida a altres terres més al nord...

Va tenir especial significació la batalla per a la defensa de Barcelona, el juliol de l'any 985, protagonitzada per les tropes cristianes del comte Borrell II i les islàmiques d'Almansor. Aquesta batalla, que va guanyar Almasor, va tenir lloc al Pla de Matabous, que es trobava entre la riera de Sant Cugat i el riu Ripoll, al peu del Turó de Montcada, el que ara anomenem Masrampinyo.

L'origen etimològic de Ripollet
Pel que fa a l'etimologia del topònim RIPOLLET, haurem de buscar el seu origen en el riu Ripoll. El primer cop que apareix en un document escrit la paraula Ripollet és en una publicació sacramental testamentària, que fou jurada a l'alatar de Sant Martí de Cerdanyola l'any 1402. De les nombroses propostes que s'han fet sobre la seva procedència, la més raonable i al hora més d'acord amb la composició de I'escut de la vila, apunta cap a I'antiga existència de molins de farina, moguts per les aigües del riu Ripoll. El gra atrauria segurament les aus, i davant la seva abundor, l'associació és prou evident.

El segle XII
Ja en el s. XII, en temps del comte Ramon Berenguer IV, Ripollet va tenir batllia. Per altra banda, també hem de dir que sembla molt clara la presencia de l'ordre deIs templers en aquestes contrades, tal i com ho demostren certs testimonis trobats en el conjunt de l'església parroquial (antic claustre i casa rectoral. Amb els anys, les possessions del monestir de Sant Cugat foren confirmades, i en un document de l'any 1234, el rei Jaume I atorga la senyoria al monestir, malgrat que aquest continua essent de jurisdicció reial.

Un carrer de Barcelona
Durant el s. XIV, amb el regnat de Pere III el Cerimoniós, el municipi obtingué el privilegi d'ésser carrer de Barcelona. D'aquesta manera, els seus habitants van gaudir deIs mateixos drets i deures que els de la Ciutat Comtal. L'any 1585, el rei Felip II de Castella va concedir a Ripollet, entre d'altres, el privilegi de tenir ajuntament propi. Quant a demarcació, amb els Àustries, Ripollet fou lloc (1700), i va formar part de la sots-vegueria del Vallès (1716), i amb els Borbons, a partir del Decret de Nova Planta, del Corregimiento de Matará (des de 1719 fins 1823). Segons un document de I'any 1802, el municipi fou conegut com a Coto redondo y realengo, és a dir, poble i terme no eren propietat de cap senyor sinó que estaven sotmesos a I'autoritat reial, però sempre sota la representació del Paborde del monestir de Sant Cugat. No gaire més tard, queda adscrit al partit judicial de Granollers. El 1808, va rebre el nom de poble; I'any 1837 forma part del partit judicial de Terrassa, i des de 1890, del partit judicial de Sabadell. Un temps després, I'any 1894, va aconseguir el títol de vila gràcies al Reial Decret atorgat per la Reina Regent Maria Cristina.

El conreu de la terra i la vinya
Ripollet és, malgrat la presència (temprana) de molins paperers i d'una protoindustria tèxtil, un poble marcadament agrícola, i el cultiu de la vinya, una de les principals fonts de vida del poble. La construcció de la sèquia Monnar (paraula antiga que vol dir molinera) pels monjos de Sant Llorenç de Munt al segle X comporta la prosperitat de l'agricultura. Un cop solucionat el conflicte remença de finals del XV, s' establiren noves relacions entre la terra, els pagesos i els propietaris, s' ampliaren els cultius a partir deIs nous productes procedents d'Amèrica. Després de la crisi del segle XVII (guerra dels segadors, pesta bubònica, pèssimes collites i plaga de llagostes) que va afectar de manera profunda Ripollet, el segle XVIII va ser d'expansió econòmica. EIs pagesos seguiren amb els conreus tradicionals i bàsics, però cal esmentar que I'impacte del mercat americà afavorí I'exportació de vins. El segle XIX, I'agricultura i principalment la vinya, continuaren essent la base econòmica fonamental. Des de finals del XVIII i fins els anys 1890-1893, Ripollet augmenta de forma considerable el seu espai dedicat al conreu, passant d'un 18'72% a un 41% de la totalitat del terme.

Els molins
No hi ha cap dubte que els molins foren l'origen de RIPOLLET, ja que els pagesos que cultivaren les terres es van establir a prop d'aquests per moldre el gra que recol·lectaven. Les primeres notícies que tenim d'aquests molins, que eren tant de farina com de batans (paraula procedent de l' arab katan o roba) són de finals del segle X. A finals del segle XVII, moments força intensos pel que fa a I'expansió generalitzada de les manufactures papereres, es produí la transformació deIs antics molins fariners d'època medieval en molins de paper. A més, se'n crearen de nous com fou el cas del molí d'en Ginestar, del molí d'en Buxó o del molí d'en Xec entre d'altres, que viuran el seu major esplendor durant el segle XVIII, i que ajudaren a evitar que minvés la població en uns temps econòmicament i socialment gens estables. Durant el següent segle, els molins paperers foren la indústria més rellevant; en van aparèixer de nous com, per exemple, el molí d'en Coll. Però, això sí, continuaren existint a la vegada molins fariners i drapers.

La indústria
Al llarg del segle XIX, l'establiment de la indústria al municipi va ajudar a eradicar els mals endèmics d'una agricultura pròpia de l'Antic Règim, però Ripollet no va tenir una arrencada industrial impulsiva. Al marge dels molins i de l'entrada en funcionament el 1785 de la farga el Martinet, emplaçada en un vell molí fariner i coneguda primer com a productora de ferro i variants, i després de teixits, les primeres manifestacions que podríem dir fabrils foren les bòbiles; les qualitats argiloses del seu sòl afavoriren la seva instal·lació. De mitjan segle XIX, se'n coneixen varies vinculades a la família Padró (Can Pesseta), així com una altra, la d'en Fusteret, propietat de la família Uñó. Per altra banda, els molins paperers van substituir la seva vella maquinària pel nou sistema de fabricació contínua, especialitzant-se en l'elaboració de cartró. Ara bé, també hem d'afegir que durant aquesta època es construïren nous molins, com el d'en Viver o el d'en Clos, tots dos fariners. Per un altre costat, la indústria tèxtil va adquirir gran força com a centre depenent de Sabadell. La seva importància ve ja des d'antic; sabem del cert que algunes cases del poble tenien telers de mà per ajudar I'economia familiar quan fallava el treball de la terra. En concret, I' any 1846 es va crear la primera fabrica tèxtil del municipi: La Llana.

El segle XIX
Entre 1808 i 1814, Ripollet fou escenari de Iluites i misèria. En el primer any de la guerra patí vuit saqueigs, cosa que obliga la població a fugir durant uns dos anys. El dia 9 de juny de 1808, un escamot de soldats francesos que es retiraven de la batalla del Bruc van saquejar un municipi que, en realitat, no va posar gaire resistència, i destruïren el seu arxiu parroquial. Uns dies més tard, el 16 de juny, foren cremades I'església i la rectoria. El semiabandonament del poble durant aquest temps va suposar la seva ruïna gairebé total. Posteriorment, i degut a la seva proximitat amb Barcelona, altres esdeveniments polítics d'aquesta centúria com les guerres carlines, els pronunciaments militars, la pèrdua de les últimes colònies,... tingueren també una forta incidència en la vida d'una població com Ripollet.


Ombra inferior











  • Govern obert i transparència
  • Seu-e Ripollet
  • Cita prèvia
  • Imatge corporativa
  • Pla d'Acció Municipal (PAM)
  • Participa
  • Any Clavé
  • R-Bici
  • Preinscripció escolar 2017/18
  • Assessorament sobre habitatge
  • Ajuts de lloguer
  • Estudi olors
  • Formulari refugiats
  • No puc esperar
  • Observatori contra homofòbia
  • Ripollet TV a YouTube
  • Ripollet Ràdio a la carta