A la recerca dels colors - La Cova Groga

Portaven dies de travessa i van trobar un corriol que els guiava cap a un petit cim. Van optar per seguir-lo per poder veure de més amunt. L'Esmeralda estava prou cansada després de la caminada dels dos darrers dies però va decidir que valia la pena pujar i veure des d'allà. Van trigar unes dues hores a fer el cim i, un cop allà, van poder veure la ciutat des de ben lluny. Tot gris, això no havia canviat. Així, de lluny, semblava un record, una postal antiga bromosa.

Van seure a descansar i a menjar una mica. Quan van acabar i estaven a punt de marxar en Mauro, que era molt observador, va veure terra remenada prop de les pedres que utilitzaven de taules improvisades.

En Mauro no només era molt observador. Era molt curiós i li encantaven els relats èpics d'aventures. Sempre que podia s'apuntava amb la Violeta a fer de les seves. Semblava que sempre veia més enllà.

Resulta que la terra remenada estava tapant l'entrada a una mena de cova. Van acabar de netejar l'entrada i van anar entrant, una a una, endinsant-se a un forat que cada cop era més fosc i més profund. Tot d'una, a en Mauro li va semblar veure una lluentor al final de la cova.

—Crec que hauríem de tornar— va dir l'Oriol, que patia que prenguessin mal.
—Potser hi trobem un tresor— va suggerir l'Esmeralda, que tot i ser la més adulta, era, com en Mauro, de les més aventureres.
—És que... — va dir en Mauro —... jo diria que es veu una resplendor groga.

Això ho va canviar tot. Totes s'hi van fixar molt i es van adonar de què en Mauro tenia raó. Per primer cop en molt de temps van veure el que semblava un color molt dèbil que venia de molt lluny. La resta de la cova, però, estava massa fosca per poder arribar sense perdre's amb facilitat.

Llavors algú va dir: —Per què no fem una cadena?— I així va ser. Es van posar en fila, donant-se la mà. Començant per l'entrada i fins a on arribaven. Tot i així, no arribaven prou a prop per veure què causava la brillantor.

Algú altre va dir: —I si ens separem el suficient per escoltar-nos i així anar trobant el camí de tornada?— I així va ser.

Poc a poc van anar prenent la distància justa per escoltar les indicacions de la companya anterior. Primer l'Esmeralda, després en Flavi, després la Rubí, ... En Mauro, que va ser el darrer, no s'ho va creure quan va arribar al fons de la cova i va trobar el responsable de la resplendor que els va guiar fins allà: un petit cristall. De color groc.

Coneix tots els personatges de 'A la recerca dels colors' en aquest enllaç.