/img/fonsportada/ripollet-parc-oriol-martorell-2007.jpg degradat blanc

L'emocionant homenatge a la Reyes enceta les II Jornades de Mem˛ria Hist˛rica de Ripollet

07/11/2019

L'homenatge institucional a la Reyes i totes les dones represaliades pel franquisme va donar el tret de sortida ahir a les II Jornades de Mem˛ria Hist˛rica de Ripollet. L'acte, que va ser presidit per l'alcalde JosÚ MarÝa Osuna, va voler reconŔixer la tasca de la Reyes, present i acompanyada de la seva famÝlia. A continuaciˇ, va haver-hi una xerrada a cÓrrec de David Fontanals, documentalista de l'exposiciˇ "Dones lliures a Ripollet", sobre aquesta exposiciˇ, i d'Helena Bea sobre la hist˛ria del feminisme a Ripollet.

L'emocionant homenatge a la Reyes enceta les II Jornades de Mem˛ria Hist˛rica de Ripollet -Imatge 1- L'alcalde de Ripollet, JosÚ MarÝa Osuna, va destacar que "volem reivindicar les persones que han aportat el seu granet de sorra per portar Ripollet a ser la ciutat que Ús a dia d'avui, una ciutat plural, oberta i solidÓria amb tothom". ╔s per aix˛ que considera necessari reivindicar la figura de les persones que, en temps difÝcils, "han deixat petjada i han pres partit en defensa de les persones, els drets i les llibertats". Osuna va destacar tambÚ el valor de totes les dones representades a l'exposiciˇ, "doblement represaliades, pel fet de ser lliures i el de ser dones", unes dones sovint invisibilitzades.

El regidor de Mem˛ria Hist˛rica, Pablo Lˇpez, va apuntar que "la nostra societat Ús conseqŘŔncia de tot el que s'ha fet, i poder-nos reunir en una biblioteca p˙blica sense cˇrrer perill tenint l'endemÓ el menjar assegurat Ús quelcom excepcional, i aix˛ Ús grÓcies a persones extraordinÓries com la Reyes". La regidora de Feminismes, Txell Caler, va destacar la importÓncia de destacar les dones i la mem˛ria hist˛rica "especialment en els temps que corren", aixÝ com de crear referents.

La hist˛ria de la Reyes, a "Dones lliures de Ripollet"
Maria dels Reis JimÚnez Bigas, la Reyes
Cerdanyola del VallŔs, 28 de maig de 1922

Ernest Sales i Vidal, farmacŔutic de professiˇ i jutge de Pau, va ser un gran propietari de terres i un intelĚlectual d'esquerres molt pr˛xim a la gent del poble. Molt implicat en les campanyes electorals en favor de la II Rep˙blica, no va dubtar a anar a demanar el vot per a les esquerres a les cases de la gent. Perseguit obsessivament pels falangistes de Ripollet i condemnat a presˇ, va exiliar-se a Franša.

J˙lia i EulÓlia Bigas Tiana de la Riba, dona i cunyada d'Ernest Sales respectivament, van ser denunciades i empresonades a la presˇ de Sabadell. A EulÓlia Bigas se l'endugueren dient: "┐Usted de quiÚn es? Usted no diga nada, que ya sabemos de quiÚn es". A la presˇ va poder rebre visites, entre d'altres, de la seva filla, la Reyes.

El fiscal demanÓ per a EulÓlia pena de mort i per a J˙lia, 30 anys de presˇ. Van ser les primeres condemnes mÓximes demanades a ripolletenques. Condemnes que, desprÚs de dos Consells de Guerra sumarÝssims, repetits per defecte de forma i per contradiccions internes, es van resoldre amb 10 i 12 anys de presˇ respectivament i amb posterior desterrament a Saragossa.

El desterrament va ser una de les prÓctiques repressives del franquisme local. J˙lia, EulÓlia i les seves dues filles, la Reyes i Rosa M., no van quedar al marge i en van ser vÝctimes i van ser obligades a marxar fora de Ripollet. Es van refugiar a Calella, a Caldetes i a Barcelona.

Malgrat els obligats canvis de domicili, seguien el que passava a Ripollet, on va restar per malaltia la seva tia J˙lia. La Reyes ens recorda com, quan encara era una nena, va entrar a Ripollet des de Mas Rampinyo, enfilada dalt d'un camiˇ de soldats amb la seva mare i germana i com van plorar mentre observaven la buidor del poble que les havia vist crÚixer.

DesprÚs del terrible xoc, van marxar a Saragossa. La Reyes va tornar a Ripollet el 1945, quan es va casar, i la seva mare, EulÓlia, i la seva germana gran, Rosa M., ja no s'hi van quedar gaire mÚs que unes poques hores de tant en tant.

L'indult per a les germanes J˙lia i EulÓlia no va arribar fins al 1947 i el reconeixement com a mestre de l'Escola Catalana per a Rosa M., fins al 1990.

La hist˛ria del feminisme a Ripollet, sovint invisibilitzada
A la xerrada posterior David Fontanals va destacar el paper de diferents dones en la guerra i la postguerra, tal com recull l'exposiciˇ "Dones lliures a Ripollet". Helena Bea va explicar la hist˛ria del feminisme a Ripollet, una hist˛ria sovint tambÚ oblidada o invisibilitzada per˛ amb molta presŔncia als moviments ve´nals i obrers, dividida en tres onades (a la Segona Rep˙blica, durant la transiciˇ i a partir dels anys 90) fins al moviment feminista d'avui dia, representat per grups com el ComitŔ de Dones o les Dones per la Igualtat.

JPL

Altres imatges:
L'emocionant homenatge a la Reyes enceta les II Jornades de Mem˛ria Hist˛rica de Ripollet -Imatge 2-L'emocionant homenatge a la Reyes enceta les II Jornades de Mem˛ria Hist˛rica de Ripollet -Imatge 3-L'emocionant homenatge a la Reyes enceta les II Jornades de Mem˛ria Hist˛rica de Ripollet -Imatge 4-L'emocionant homenatge a la Reyes enceta les II Jornades de Mem˛ria Hist˛rica de Ripollet -Imatge 5-
  • Premsa
  • Propostes Educatives 2019-2020
  • Tatxan! Inscripciˇ online als cursos i tallers del Centre Cultural
  • Targeta MÚs, la targeta de Ripollet
  • Murals de Ripollet
  • AnyScenica - Programaciˇ
  • Infoparticipa
  • Govern obert i transparŔncia
  • Defensora de la Ciutadania
  • Seu-e Ripollet
  • Cita prŔvia
  • Agenda institucional
  • Imatge corporativa
  • Ripollet RÓdio a la carta
  • Ripollet TV a YouTube
  • Estudi olors
  • Assessorament sobre habitatge
  • SIAD - Servei d'Informaciˇ i Atenciˇ a les Dones
  • Programes de mem˛ria de Ripollet
  • No puc esperar
  • Observatori contra homof˛bia
  • Formulari refugiats