S'invertiran 7 milions d'euros en la reforma integral de Can Mas

28/06/2007

L'Ajuntament i la Generalitat destinaran un total de 7 milions d'euros, la meitat a càrrec de cada administració, a la millora del barri de Can Mas, en el marc dels ajuts de la Llei de Barris d'enguany, aprovats el passat juny pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
El projecte d'actuació integral al barri pretén incidir en la millora de l'espai públic i zones verdes, barreres arquitectòniques, ampliació d'equipaments, així com en la convivència. En breu es coneixeran les actuacions concretes i el calendari.

Així, el projecte presentat preveu la renovació del parc Rizal, la construcció d'un centre cívic d'uns 1.200 m2 de superfície i programes socials enfocats al jovent, entre d'altres.
Ripollet havia ja optat en altres ocasions a aquest programa de rehabilitació integral de barris, però fins al moment havia quedat fora. La Llei de Barris atorga anualment ajuts a una quinzena de municipis, dins el Programa de millora integral de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. Aquesta iniciativa compta amb una dotació anual d'uns 100 milions d'euros i serveis per cofinançar els projectes presentats i sel·leccionats fins al 50% del pressupost total, com és el cas de Ripollet. No obstant, aquesta aposta del govern local significa un gran esforç per a les arques municipals, ja que l'Ajuntament haurà d'aportar més de 3,5 milions d'euros, quan les inversions de 2007 per a tota la població s'havien previst en 2 milions.

Fotos:
1 - Parc 1r de Maig, des del carrer de Tamarit
2 - Parc 1r de Maig, des del carrer X
3 - Edificis del carrer de Tamarit que necessiten ascensor
4 - Zona Industrial
5 - Zona Parc Rizal, vista edificis i zona industrial

-------------------------------------------------------

NOTA DE PREMSA DE LA GENERALITAT

Adjudicats els ajuts de la quarta convocatòria de la Llei de barris a 24 projectes de millora i rehabilitació integral

Data: 27/6/2007

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va resoldre el dimecres 27 de juny de 2007, a proposta de la comissió de gestió del fons de barris, adjudicar els ajuts previstos a la quarta convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.

La quarta convocatòria preveu:
• Atorgar ajuts a 24 projectes de 23 municipis catalans.
• Subvencions per un import total de 99 MEUR, que es destinen a cofinançar els projectes seleccionats fins a un 50% del pressupost.
• Generar un volum d'inversió global de 198 MEUR amb les aportacions dels respectius ajuntaments
• Entre les quatre convocatòries s'han concedit ajuts ja a 70 projectes, amb una inversió total generada per aquests projectes que ascendirà a prop de 800 MEUR.
La Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial té com a objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees, i afavorir, d'aquesta manera, la cohesió social.
Per aconseguir-ho, estableix la creació d'un fons a disposició dels ajuntaments que presentin projectes d'intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica de barris. Les aportacions de la Generalitat són destinades a cofinançar aquestes projectes. El Govern de la Generalitat s'ha compromès a que les ajudes de la Llei arribin a 100 barris dins d'aquestes legislatures.
El passat 19 de gener el DOGC va publicar la resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques per la qual es convocava una quarta convocatòria d'ajuts en el marc de l'esmentada Llei. Quan es va tancar el termini de presentació de sol•licituds, a finals d'abril, un total de 38 municipis havien remès 39 projectes de millora.

Nous ajuts per a 24 barris
Finalitzat el termini per a la presentació de projectes, la Comissió de gestió del fons de foment del Programa de barris ha analitzat els projectes presentats i ha proposat quins poden ser finançats i per quina quantia al conseller de PTOP, que ha adoptat la resolució definitiva.
Els criteris per a determinar les àrees que poden beneficiar-se dels ajuts tenen en compte si pateixen dèficits en equipaments, presenten problemes demogràfics com l'envelliment de la població, o tenen dificultats de desenvolupament econòmic. Així, es valora que els projectes incloguin millores de l'espai públic, rehabilitació dels elements col•lectius dels edificis, provisió d'equipaments, supressió de barreres arquitectòniques o programes de millora econòmica. D'altra banda, la Comissió té en compte el criteri d'equitat territorial.
Sobre la base d'aquests criteris s'ha resolt concedir els ajuts als projectes de rehabilitació del barri del Poble Vell-Sant Jaume de Súria; al barri de Sant Roc, Artigues i el Remei de Badalona; al barri de la Part Alta de Tarragona; al nucli antic de Móra d'Ebre; al nucli antic-Camp del Rei de Vilanova del Camí; al barri del Coll de Barcelona; al nucli històric d'Hostalric; al nucli antic del Vendrell; al barri Palamós Millora de Palamós; al barri del Castell de Malgrat de Mar; al barri de Sant Elm d'Arenys de Mar; al sector de Ponent de Viladecans; al barri de l'Espirall de Vilafranca del Penedès; al barri de Can Mas de Ripollet; al barri de Sant Miquel del Cros d'Argentona i al barri de Rocafonda-el Palau de Mataró.
Igualment, han estat beneficiaris el centre històric de Besalú; el barri de Sant Adrià Nord de Sant Adrià de Besòs; el barri de la Guàrdia-la Font del Llargarut de Sant Vicenç dels Horts; el barri de la Bordeta de Barcelona; el centre històric de Montblanc; el barri de la Romànica de Barberà del Vallès; la vil•la vella de Sant Joan de les Abadesses i el nucli antic de Ponts.

Els projectes seleccionats
MUNICIPI/BARRI/PRESSUPOST MEUR/SUBVENCIÓ MEUR
Arenys de Mar / Sant Elm / 3,2 / 1,6
Argentona / Sant Miquel del Cros / 1,6 / 0,8
Badalona / Sant Roc, Artigues i el Remei / 15 / 7,5
Barberà del Vallès / La Romànica / 5,6 / 2,8
Barcelona / La Bordeta / 14,7 / 7,3
Barcelona / El Coll / 15,7 / 7,8
Besalú / Centre històric / 3,2 / 1,6
Hostalric / Nucli històric / 6,5 / 3,2
Malgrat de Mar / Barri del Castell / 7,8 / 3,9
Mataró / Rocafonda-El Palau / 13,8 / 6,9
Montblanc / Centre històric / 5,1 / 2,5
Móra d'Ebre / Nucli antic / 7,2 / 3,6
Palamós / Palamós Millora / 10,4 / 5,2
Ponts / Nucli antic / 1,5 / 0,7
Ripollet / Can Mas / 7,0 / 3,5
Sant Adrià de B. / Sant Adrià Nord / 10,4 / 5,2
Sant Joan Ab. / Vil•la vella / 3,1 / 1,5
Sant Vicenç Horts / La Guàrdia-la Font / 5,5 / 2,7
Súria / Poble vell-Sant Jaume / 3,1 / 1,5
Tarragona / Part Alta / 12,1 / 6,0
El Vendrell / Nucli antic / 10,5 / 5,2
Viladecans / Sector de Ponent / 14,9 / 7,4
Vilafranca P. / L'Espirall / 10,8 / 5,4
Vilanova del Camí / Nucli antic-Camp del Rei / 8,2 / 4,1

TOTAL 24 barris 198 pressupostats 99 d'aportació de la Generalitat

Descripció dels projectes
ARENYS DE MAR: barri de Sant Elm
• El barri, construït a inicis dels anys 60, es troba a tocar del cementiri de Sinera, bé cultural d'interès nacional. Les actuacions més interessants són la instal•lació de l'ascensor i el mirador de la Pietat, que connecta el municipi amb el barri, així com la rehabilitació estructural de façanes i l'adequació d'instal•lacions dels edificis.

ARGENTONA: Sant Miquel del Cros
• Barri situat a 3 quilòmetres del nucli urbà, entre dues zones industrials, la riera d'Argentona i l'autopista C-32, fet que provoca el seu aïllament i un alt grau de contaminació atmosfèrica i acústica. Les actuacions més remarcables estan relacionades amb la urbanització general del barri i la seva accessibilitat i connectivitat.

BADALONA: Sant Roc, Artigues i el Remei
• El projecte, que es realitzarà conjuntament amb el presentat per Sant Adrià de Besòs, pretén prioritzar els vials per a vianants i l'activitat comercial, i potenciar la connectivitat entre Sant Roc i Sant Adrià. Gran part de les actuacions es realitzen en l'espai existent sota l'autopista. Cal remarcar la reurbanització dels carrers de Santiago, de Casanova i de Balmes.

BARBERÀ DEL VALLÈS: la Romànica
• El barri, desplaçat del centre de la ciutat i limítrof amb Sabadell i el riu Ripoll, viu un procés de regressió urbanística més alt i presenta més dificultats de cohesió social que la resta de la ciutat. Es preveu impulsar la recuperació paisatgística de la llera del riu Ripoll com a espai d'esbarjo, amb l'habilitació d'uns itineraris que segueixin el curs del riu i enllacin amb els municipis veïns. També es preveu instal•lar ascensors en edificis de quatre plantes.

BARCELONA: la Bordeta
• L'actuació es concentra en el nucli antic del barri de la Bordeta, limitant amb l'estació de ferrocarrils de la Magòria i amb l'àmbit de la zona industrial de Can Batlló. Les actuacions més notables consisteixen en la rehabilitació de l'equipament municipal amb usos socials del carrer d'Olzinelles i la construcció d'un nou equipament a la plaça de Can Muns per a l'atenció a persones amb grans discapacitats físiques.
BARCELONA: el Coll
• Barri caracteritzat pels forts pendents, una baixa qualitat de les edificacions, una manca considerable d'espais lliures i una difícil accessibilitat i connectivitat. La millora de l'accessibilitat inclou la urbanització dels eixos principals i la construcció d'escales mecàniques als carrers de Móra la Nova i de Jaume Cabrera. També es preveu la compra i expropiació de sòl per a l'esponjament del barri.

BESALÚ: Centre històric
• El projecte "Conviure amb la Història" vol mantenir i conservar tot el patrimoni cultural i històric que té Besalú. L'actuació més important és la rehabilitació de l'espai cultural Cal Tronc. Aquest edifici havia estat el teatre i cinema del municipi i es proposa convertir-lo en un local polivalent amb capacitat per 500 persones, amb la voluntat d'impulsar la participació ciutadana en la vida cultural del municipi.

HOSTALRIC: Nucli històric
• Es tracta d'un barri on predominen les illes de reduïdes dimensions, de gran profunditat i de poc front de façana. El projecte preveu urbanitzar la plaça dels Bous i la plaça de la Vila, i rehabilitar l'edifici annex a l'Ajuntament com a centre cultural, amb diversos usos polivalents i una sala amb capacitat per a 300 persones.

MALGRAT DE MAR: barri del Castell
• El barri es caracteritza per la seva acusada topografia, les dificultats d'accessibilitat i els habitatges d'autoconstrucció. El projecte inclou un centre cívic i de recursos i la instal•lació d'un elevador per millorar la connexió vertical.

MATARÓ: Rocafonda-el Palau
• El barri presenta problemes de densitat de població i mala qualitat edificatòria, en un context de mancança d'espais públics i d'equipaments. El barri ha conegut en els darrers anys una notable arribada de població immigrant. El projecte inclou la urbanització del parc de Rocafonda i dels voltants de la riera de Sant Simó amb la construcció d'una passera que millorarà la connectivitat del barri, i la rehabilitació de l'antic escorxador per ubicar una nova biblioteca.

MONTBLANC: centre històric
• Nucli històric de l'època medieval que es troba en un procés de regressió urbanística i amb dèficit d'equipaments. Les actuacions més representatives són la pavimentació i l'enjardinament de la plaça de Sant Francesc i la segona fase de l'adequació de l'edifici de l'escorxador com a biblioteca.

MÓRA D'EBRE: Nucli antic
• El projecte presentat té com a actuacions més destacades la rehabilitació i l'adequació del nou equipament de la Magdalena com a nou centre cívic i cultural, i la compra i expropiació de sòl per l'esponjament del barri.

PALAMÓS:Palamós Millora
• El projecte compren tres àrees diferenciades per la seva tipologia edificatòria: Cases Noves, construïda a finals dels anys 50 amb habitatges unifamiliars de renda limitada; Mas Guàrdies, conformada per blocs d'habitatges plurifamiliars dels anys 60 i 70, i l'Eixample Nord, proper al centre de la vila. Es preveu la urbanització general del barri per tal de crear un espai públic de qualitat i la construcció d'un centre social per a la gent gran.

PONTS: Nucli antic
• El barri, que registra un procés de despoblament, està integrat per un conjunt de carrers estrets i amb poca llum. El projecte inclou com a actuacions més rellevants la nova ordenació i urbanització general de la plaça del Portal Nou i la construcció d'un museu local–sala d'exposicions anomenat Antoni Samarra.

RIPOLLET: Can Mas
• El barri de Can Mas va ser edificat als anys 60 i conviu amb una zona plenament industrial. Entre les actuacions que presenta el projecte es troba la renovació del parc Rizal i la permeabilització de l'interior de l'illa adjacent, la construcció del centre d'activitats Can Mas, d'uns 1.200 m2 de superfície, i els programes socials enfocats al jovent.

SANT ADRIÀ DE BESÒS: Sant Adrià Nord
• L'àrea és un nucli antic limítrof amb els barris de Badalona Sud, també beneficiaris d'aquesta convocatòria d'ajuts. La trama urbana és contínua, amb carrers estrets, habitatges antics i alta densitat de vivenda. El projecte preveu habilitar una xarxa de reg mitjançant l'aprofitament de l'aigua freàtica; la dotació d'horts urbans a la Pollancreda i la construcció de pisos pont per a dones víctimes de la violència domèstica.

SANT JOAN DE LES ABADESSES: vil•la vella
• Nucli antic d'aquesta població de muntanya, delimitat per muralles, que viu un procés d'arribada de població immigrada i de desaparició del comerç de proximitat. Es preveu pavimentar els carrers i finalitzar la intervenció en l'edifici d'equipament El Palmàs, que es destinarà a escola de música, biblioteca municipal i centre cultural.

SANT VICENÇ DELS HORTS: la Guàrdia-laFontdel Llargarut
• L'àmbit d'intervenció inclou gairebé tot el barri de la Guàrdia i les àrees de la Font del Llargarut i el Raval de la Llacuna, amb una topografia difícil amb carrers pocs lineals i força pendent. L'actuació més notable és l'adquisició de terrenys a la Font del Llargarut per crear-hi un parc. També cal assenyalar la construcció d'un complex cívic amb aules polivalents.

SÚRIA: Poble Vell-Sant Jaume
• L'àrea presenta un notable deteriorament físic, importants dèficits pel que fa a l'accessibilitat i una tendència a la pèrdua de població. Les actuacions més importants són la urbanització del carrer de Sant Sebastià per connectar el sector de Sant Jaume i el Poble Vell, i la rehabilitació de l'edifici El Casinet per a nous usos socials i culturals.

TARRAGONA: Part Alta
• El projecte proposa actuacions per a la regeneració física i urbanística del barri, així com per la dinamització econòmica, cultural i turística. Les inversions més importants corresponen a la creació d'una nova zona verda a la plaça de Ripoll i a la reurbanització dels eixos bàsics.

EL VENDRELL: Nucli antic
• El projecte pretén impulsar la centralitat al barri, dotant-lo de més serveis i equipaments públics. Es proposa connectar-lo amb la resta de la trama urbana i evitar el seu aïllament, reurbanitzant els vials interiors. També es rehabilitarà l'antic Casal Familiar i s'impulsaran els programes socials “Ponts entre nosaltres” i d'atenció a la gent gran.

VILADECANS: sector de Ponent
• La zona més degradada és Can Folguera Vell, amb una baixa qualitat urbanística i alta concentració de perfils de població en risc d'exclusió social. Les actuacions més remarcables corresponen a la urbanització de l'avinguda del Dr. Fleming i del vial del Saló de Ponent, així com la construcció del Centre de les Arts de Ponent, que ha de concentrar i dinamitzar l'activitat d'aquest sector.

VILAFRANCA DEL PENEDÈS: barri de l'Espirall
• El barri està format per edificis protegits construïts els anys 70 i rodejats per espais agrícoles. Es construirà un nou centre cívic i biblioteca, amb una sala d'actes i d'exposicions i un hotel d'entitats. També s'urbanitzaran els carrers comercials del barri i s'arranjaran els espais lliures entre els blocs d'habitatges.

VILANOVA DEL CAMÍ: Nucli antic-Camp del Rei
• Ambdues àrees presenten un procés de regressió social i comercial i de degradació urbanística. Les actuacions més representatives són la urbanització del centre urbà, la instal•lació d'ascensors i la construcció d'un centre cívic que compartirà els usos de casal de joves i entitats, centre social, jutjat de pau i sala d'actes i exposicions.

70 barris, 800 MEUR
Entre les quatre convocatòries de la Llei de barris s'han concedit ajuts a 70 barris, amb una inversió total generada per aquests projectes que ascendirà a prop de 800 MEUR. El desembre de 2004 es van adjudicar els ajuts de la primera convocatòria de la Llei a 13 barris, que va tenir continuïtat amb una segona convocatòria adjudicada el mes de juliol de 2005, amb 17 projectes beneficiats i amb una tercera, que també va beneficiar 17 projectes, el maig de 2006. En tots tres casos, l'aportació de la Generalitat va ser de 99 MEUR i la inversió total per convocatòria, incloent-hi l'aportació municipal, arribava als 198 MEUR.
Per tant, entre les quatre convocatòries s'han concedit ajuts a 70 barris, per un import total proper als 400 MEUR. La inversió generada per aquests projectes ascendirà a prop de 800 MEUR i beneficiaran prop d'un milió de persones. Les obres en la gran part dels casos s'estan executant i les millores urbanístiques i socials comencen a esdevenir una realitat.
La Generalitat va atorgar els ajuts de la primera convocatòria a 13 projectes: el centre històric de Balaguer; el nucli antic de Manresa; el barri del Carme de Reus; els barris de Collblanc i la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat; els barris de la Serra d'en Mena a Santa Coloma de Gramenet i a Badalona; els barris de Santa Caterina i de Roquetes de Barcelona; el barri de Salt 70 de Salt; el barri de Ca n'Anglada de Terrassa; el barri de l'Erm de Manlleu; el nucli històric d'Olot, i el barri de la Mariola de Lleida.
La segona convocatòria va beneficiar 17 projectes. En concret, al barri del Poble Sec de Barcelona; al nucli antic de Berga; a la barriada nova de Canovelles; al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat; al barri de la Marca de l'Ham de Figueres; al barri de Santa Eugènia-Can Gibert del Pla de Girona; al barri de Cerdanyola de Mataró; al barri de la Ribera de Montcada i Reixac; al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat; al barri Vell de Ripoll; al Parc fluvial del riu Ripoll de Sabadell; al barri de Casablanca de Sant Boi de Llobregat; al barri de Can Folguera de Santa Perpètua de Mogoda; al nucli antic de Solsona; al barri de Campclar de Tarragona; al nucli antic de Tortosa i als barris sud de Vic.
Finalment, els ajuts de la tercera convocatòria van ser per al barri de la Farga de Banyoles; als barris de Torre Baró-Ciutat Meridiana i de Trinitat Vella de Barcelona; al nucli antic de la vila de Cambrils; al nucli antic de Cardona; al nucli històric de Cervera; al barri Congost de Granollers; al barri de la Florida-Pubilla Cases de l'Hospitalet de Llobregat; al barri de Sant Agustí d'Igualada; al nucli antic de Lleida; a la Vila Vella de Martorell; al barri del Pinar de Rubí; al barri de Can Calders-la Salut de Sant Feliu de Llobregat; al barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui; al barri de Can Folguera fase II de Santa Perpètua de Mogoda; al barri antic de Valls, i al nucli antic de Vilanova i la Geltrú.

Altres imatges:

 PDF-0,28 Mb - urbanisme-llei-de-barris-can-mas-270607.pdf 

Descarregar Obrir