Un cens humà per dignificar les víctimes de la violència política a Ripollet del 1933 al 1945

16/10/2018

El CIP Molí d'en Rata va acollir, ahir dilluns 15 d'octubre, la presentació del cens humà de la violència política a Ripollet (1933-1945), el qual forma part dels programes municipals de memòria històrica Memòria=Dignitat. Aquest cens, elaborat per l'historiador i arxiver Jordi Algué, té com a objectiu censar totes les víctimes veïnes de Ripollet que van patir qualsevol mena de violència política per la seva ideologia des del 1933, quan es va registrar la primera mort durant la revolta anarquista, fins al 1945.

El cens inclou persones veïnes de Ripollet i també persones jutjades per fet ocorreguts al municipi durant el període d'estudi, del 1933 al 1945. Encara que no formin part del cens, també s'inclouran com a annex aquells casos de persones nascudes a Ripollet, però no residents, i jutjades per fets ocorreguts fora del municipi.

Segons els primers resultats d'Algué, van ser 72 les persones assassinades víctimes de la violència d'aquest període. D'aquestes, 68 eren residents a Ripollet, tots homes; 3 van ser cossos trobats al terme municipal; i 1, nascuda i detinguda a Ripollet però que residia fora i fou jutjada per fets no ocorreguts al municipi. Gairebé la meitat de les 68 víctimes veïnes de Ripollet van morir en el front o en acció de guerra, però també a la rereguarda republicana, afusellades, als camps nazis o a presons franquistes.

Pel que fa als ripolletencs jutjats per la justícia militar, en van ser 124: 8 dones i 118 homes. La major part d'aquests van ser condemnats de 6 a 12 anys de presó, però també hi ha penes de mort, condemnes perpètues i absolucions en els sumaríssims consultats, així com sumaris múltiples a membres d'ajuntaments republicans i a dirigents de la Unió de Rabassaires i "sumaris familiars".

El cens, però, també inclou les víctimes de qualsevol repressió política més enllà de les víctimes mortals d'aquell període: reclusos en camps de concentració i de treball franquistes, empresonats, depurats del servei públic, desterrats del municipi i exiliats. Entre les dades obtingudes, hi ha 43 ciutadans de Ripollet que consten com a presos en camps de concentració franquista, 48 persones van ser preses en Batallons Disciplinaris de Treballadors i de Soldats Treballadors i 84 veïns van passar per presons franquistes.

El cens, una eina d'estudi i dignificació
Aquest document, fins ara inexistent, es planteja com "una eina de treball regida pels principis de veritat, justícia i reparació", explicava el regidor de Patrimoni i Memòria Històrica, David Fontanals, amb dos objectius clars: d'una banda, "dignificar aquestes persones" i, de l'altra, "ser una eina d'estudi, necessària encara més quan han passat quaranta anys de la dictadura i encara no s'ha resolt". Seguint amb aquest objectiu, el mes de novembre, tindran s'organitzaran diverses activitats per commemorar els 80 anys de la Batalla de l'Ebre i retre homenatge a la Lleva del Biberó.

La presentació del cens també va servir per demanar la col·laboració ciutadana, ja que, segons Algué, "la veritat la trobem analitzant els documents i, d'altra banda, amb els testimonis personals". És per això, en part, que "les polítiques de memòria històrica més efectives sorgeixen des del municipalisme, per la seva proximitat amb la gent", deia l'historiador. Les dades que s'hi van presentar són temporals i, fins a principis del 2019, se seguirà amb la recerca, també consultant tota aquella informació que la ciutadania vulgui aportar: dades, documents personals, històries de familiars desapareguts, etc. Totes les persones que ho vulguin fer, poden contactar amb el CIP Molí d'en Rata.

S.R.

Altres imatges: