Emotiu homenatge als cinc ripolletencs exterminats fa 75 anys als camps de concentració nazis

29/05/2017

Els cincs ripolletencs assassinats entre els anys 1941 i 1942 als camps d'extermini nazis van ser homenatjats en un acte, organizat per l'Ajuntament de Ripollet, amb la participació d'entitats i de familiars de les víctimes. La commemoració va comptar amb la participació de la visepresidenta d'Amical de Mauthausen, Rosa Toran, qui va destacar la necessitat de treure les víctimes de l'anonimat.

Davant el monument als deportats, situat davant la Sala de Plens i inaugurat l'any 2005 pel 60è aniversari de l'alliberament dels camps de concentració nazis, el regidor de Memòria Història, David Fontanals, va recordar que els cinc ripolletencs homenatjats van ser assassinats per defensar la República. Per la seva part, l'alcalde de Ripollet, José M. Osuna, va proclamar el deure l'Ajuntament i tot el poble de Ripollet de "recordar la vida de les víctimes i el perquè de la seva mort", pel que va repassar amb solemnitat la figura i les circumstàncies de la tràgica mort de cadascuna de les persones deportades i exterminades als camps nazis. A continuació i abans de l'ofrena floral institucional, van fer-les les entitats Club de Patinatge Ripollet, el Club Ciclista Ripollet i Decidim. Finalment, a la cloenda de l'acte, el regidor de Memòria Històrica, David Fontanals, va citar al supervivent Joaquim Amat-Piniella, amb la colpidora frase: "A la 'nova Europa', forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els espanyols antifranquistes no tenien altra plaça que la d'un pot de cendres".

Breu biografia dels cinc ripolletencs hometatjats

Tomás Caballero Vico
Nascut el 1897 a Castillejar, Granada. Emigrà amb els seus germans als vols de la dècada dels 20 del segle passat, fugint de la penúria econòmica d'aquells temps i atrets per l'oferta de treball que a Catalunya s'oferia. Va treballar a la Uralita on va conèixer el moviment obrer anarquista gràcies també a la seva família. Després de la Guerra Civil el seu domicili fou registrat, com tants d'altres, acusats de sostracció de béns i la seva dona. Adoración Teuel Alonso, vexada, va ser obligada per la falange de Ripollet a tallar-se els cabells al zero i a realitzar tasques de neteja. El Tomàs va patir l'exili el mateix dia que les tropes franquistes ocupaven la vila, alertat de les represàlies que el franquisme duia a terme a mesura que avançava. Arribà a França, on va passar el periple dels camps de confinament francesos a la Catalunya Nord., Amb l'ajuda dels seus parents, també exiliats, va establir-se i poc temps abans de començar a treballar a una granja va ser detingut per la Gestapo. Va ser deportat pels nazis a Mauthausen amb 775 persones més el 25 de gener de 1941 procedent d'un camp de presoners prop de la frontera de Luxemburg. D'allà va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, amb el número 9866, fins a la seva mort el 14 de setembre de 1941. El seu assassinat no es coneix fins un cop acabada la 2a Guerra Mundial, quan es comencen a publicar els noms dels republicans morts als camps de concentració, tant per les autoritats, com en el diari Solidaridad Obrera que s'imprimia a França pels exiliats.

Sotero López Tello
Nascut a Benamurel (Granada) l'any 1909, va arribar a Ripollet abans de la guerra civil i també va patir l'exili per la frontera dels Pirineus. Va ser deportat a Mauthausen el 27/1/1941, amb el mateix grup del també ripolletenc Juan Montesinos Uribe, compost de 1506 persones, procedent del Stalag, el camp de presoners, a prop de Hannover. Va ser detingut per la Gestapo de Lüneburg. A Mauthausen és el número 6404 i la seva mort el 10 de febrer de 1942 es situa al Castell de Hartheim, prop de Linz (Àustria), un centre d'experimentació amb cossos humans i d'extermini. És un dels dos assassinats coneguts mitjançant el gas.

Josep Datzira Casamitjana
Pagès nascut a Ripollet el 12 de febrer de 1912, va ser deportat a Mauthausen el 3/4/1941, procedent del Stalag de Trier, prop de la frontera amb Luxemburg, amb un grup compost de 358 persones. Havía estat detingut pel grup de la Gestapo de Trier i constava amb el núm. 5762. Va ser deportat a Mauthausen amb el número 3916. i el seu nom figura en un suposat trasllat sanitari el 30 de gener de 1942 amb sis persones més. Als deportats els informaven del seu trasllat a un hospital, però de fet eren duts a gasejar. Aquests transports consistien a dur-los a una mena d'ambulància, un camió amb capsa tancada, on el gas que desprenia el motor era introduït i això els provocava la mort per asfixia, sense sortir del camp. És l'altre dels dos ripolletencs coneguts que van ser gasejats el 2 de febrer de 1942.

Juan Montesinos Uribe
Nascut a Huercalovera, Almeria, el 1908. Emigrà amb la seva família, tal com ho van fer milers de persones, provinent majoritàriament de Múrcia, Almeria, Aragó, València, en l'anomenada "emigració dels murcianos", cercant una feina a la Catalunya del 1929 per superar les penúries econòmiques. Es va instal·lar a Ripollet, on va exercir de barber a Ripollet i també a Cerdanyola. Amb l'obligatorietat de la República a afiliar-se i el fet que la majoria de "paisanos" com ell pertanyien a les classes treballadores, es va sindicar a la CNT. Un cop iniciada la guerra, va ser cridat a files, retornant a Ripollet un cop la desfeta del front de Catalunya. Va emprendre el camí de l'exili, davant els precs de la seva família per les represàlies dutes a termes per les tropes franquistes a mesura que anaven avançant, partint del seu últim domicili, al carrer General Prim. A França se li perd la pista i temps després la seva família rep una nota en part escrita per ell i en part per una altra persona, que estava en un camp de presoners, on demanava que no li responguessin. També va formar del 77è batalló de treballadors, una companyia francesa destinada a reforçar les línies de defensa. Va ser deportat a Mauthausen amb un contingent de 1506 persones, entre ells un altre ripolletenc, en Sotero Lopez Tello el 27 de setembre de 1941. A Mauthausen era el nº 6052. d'on va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, on va morir el 19 de desembre de 1941. El seu assassinat va ser conegut per la seva família anys després, mercès a uns ripolletencs també exiliats a França i que havien vist el seu nom entre les llistes que es publicaven.

Pau Pallàs-Alsina
Nascut a Ripollet el 1907. Els Pallàs-Alsina residiren a la vila fins que al pare li van oferir la sagristia de l'església de Santiga, fet que va provocar el trasllat de la família. Després van acabar residint a Sabadell en trobar feina a les fàbriques del tèxtil. Va ser cridat a files per defensar la República tres mesos abans de l'acabament de la guerra. Exiliat als camps francesos, va ser deportat al camp nazi de Mauthausen el 6 d'agost de 1940, amb un grup de 392 persones, detingut per la Gestapo de Munich. El 24 de gener de 1941, va ser traslladat a Gusen amb el número 5938. En aquest camp hi va morir tres mesos després, l'11 d'abril de 1941, sense que la seva família en tingués coneixement.

Altres imatges: